2010/10/31

Creences

2010/10/31

—¡No puedo creerlo! —dijo Alicia.
—¿No puedes? —dijo la Reina en tono compasivo—.
Inténtalo otra vez: respira hondo y cierra los ojos.
Alicia se rió.
—Es inútil intentarlo —dijo—. Uno no puede creerse cosas imposibles.
—Yo me atrevería a decir que no has practicado lo suficiente —dijo la Reina—. Cuando tenía tu edad, siempre lo hacía durante media hora cada día. ¡Caramba! A veces me he creído hasta seis cosas imposibles antes de desayunar.
—Lewis Carroll
Alicia a través del espejo

2010/10/05

Pausa

2010/10/05
  • For 10 seconds to take a deep breath.
  • For 1 minute to take in the view.
  • For a couple of minutes to brew a cuppa.
  • For 10 minutes to clear your head.
  • For 20 minutes to call your mum.
  • For half an hour to excercise your body.
  • For a couple of hours to read a good book.
  • For a day to find some fun.
  • For a weekend under the the stars.
  • For a fortnight to recharge your batteries.
  • For a month to learn something new.
  • For a summer to be a kid again.
  • For a year to see the world.
  • For a lifetime to work out what it all means.
  • Or for five minutes to do absolutely nothing.

2010/09/20

'God help the girl'

2010/09/20


He de reconèixer que no sóc gran entusiasta de Belle & Sebastian i, en canvi, m'encanta el nou projecte de Stuart Murdoch: un grup de noies encapçalat per la meravellosa Catherine Ireton. Des que el vaig "descobrir", hi sóc incondicional de God Help The Girl, que així s'anomena el grup; m'agraden totes les cançons del seu primer disc i especialment aquesta: God help the girl. Si en teniu oportunitat, escolteu-lo sencer i digueu-me si, amb el Pop "seixenter" que practiquen, no s'està una mica més a prop del cel; jo, sí.

+ Info:

2010/09/13

Coses apreses de... (I)

2010/09/13
  • Dels còlics nefrítics, a gaudir d'una banyera plena d'aigua calenta.
  • De la condromalacia rotuliana, a gaudir del gimnàs i la bicicleta.
  • De la sobrecàrrega al quàdriceps, a gaudir de la piscina i els hidromassatges.
  • De passar l'estiu a Barcelona, a gaudir de la terrassa de casa.
  • De Nápoles 1944 de Norman Lewis, a comprendre més que és la compassió.
  • De tenir temps de sobres, el passeig vespertí.
  • De C., que em queda molt per aprendre..., afortunadament.
Continuarà...

2010/09/04

Simic

2010/09/04

Nuestro difunto amigo detestaba los cielos azules,
los predicadores que citan la Biblia,
los políticos que besan a los niños,
las mujeres que son todo dulzura.

Le gustaban los borrachos en la iglesia,
los nudistas jugando a voleibol,
los perros perdidos haciendo amigos,
los pájaros cantando al buen tiempo mientras defecan.

—Charles Simic
Brutal!
(Selecció i traducció: J. Cercas)

2010/08/30

Viatge a H. d. D. —2010—

2010/08/30
Skyline de H. d. D. © Viatge hivernal
17 d'agost de 2010
L'última vegada que hi havia estat va ser fa vint-i-sis anys, llavors encara hi eren els avis. No ha canviat gaire; murs blancs amb sòcols de granit, carrers empedrats amb llambordes, gent asseguda a la porta de casa prenent la fresca..., reconec tots els llocs de seguida, només els afores són una mica diferents: més naus industrials —el progrés— i menys alzines centenàries.

20 d'agost de 2010
Ha vingut la germana petita de la meva avia materna, l'única viva d'aquella generació. Una dona autèntica en la seva senzillesa i molt activa, malgrat que, com ella diu, ja té «cuatro-ventes» i això es nota molt a les cames; ningú no ho diria.
———
Estic al territori del «niño», o «niña» —segons sigui el cas—, genèric afectuós que utilitzen, a l'àmbit familiar, les persones de més edat per referir-se a qualsevol amb una edat inferior a la seva. Tothom és «niño» o «niña» per algú, fins i tot amb seixanta-sis anys...

21 d'agost de 2010
Dia de trekking. Per un camí que no estic gaire segur de què hi vagi on vull arribar, de sobte, quatre mastins deslligats s'apropen —bordant d'aquella manera greu, gairebé afònica que ho fan— amb intencions que interpreto tan poc amigables que giro cua. Llavors em trobo un paisà que deu haver vist l'escena i li dic:
Jodidos perros que no me dejan pasar.
Son del vecino —em contesta—, esos no son malos... del todo. —I com a gran consell—: Si ves que se acercan demasiado te agachas y coges unas piedras...
Vaig passar-hi, això sí, amb por i gaudint-ne de la companyia d'un que m'ha seguit una estona; segurament, en tenia més, de por, ell que jo.

22 d'agost de 2010
A la matinada, després d'adormir-me a l'azotea sota els estels, quan el cel comença a clarejar i la fredor es fa notar, el xivarri dels ocells que fan nit als arbres propers i el cant del gall del veí, que té els dies de vida comptats —la Feria comença dimarts vinent—, m'hi desperten. M'encanta l'olor de rostolls de cereal que hi fa, quan la rosada humiteja suaument els camps que envolten el poble, en aquesta hora; n'és el mateix d'aleshores...