The economist

(via El País - 28/6/2010) © El Roto

 Doncs això.

Taksim kebab

©Santi Burgos

M'ha fet gràcia trobar aquesta fotografia a un article sobre Istanbul —tot s'ha de dir poc interessant— al diari. Aviat, el lloc m'ha semblat conegut... i tant que sí, és el minúscul local, amagat a la banda menys transitada de la plaça Taksim, on vaig fer un mos la primera vegada que vaig arribar-hi. Que n'era, de bo!

Are you happy?

( Vist a a Photo Editor)

'La puñetera verdad'

Suposo que no sabeu qui era Manuel Mena... tranquils, jo també ho desconeixia fins avui; però si  teniu la curiositat de saber-ho, no patiu, us ho diré: era un parent de l'escriptor Javier Cercas que va lluitar al bàndol 'nacional' a la Guerra Civil Espanyola. Ara, segurament, us estareu preguntant: «on vols anar a parar amb tot això?». Doncs vull anar-hi a com Cercas utilitza la història de Mena, a l'article La puñetera verdad, per explicar —de manera magistral— que tots dos bàndols no van contribuir per igual a la destrucció de la democràcia a la  II República espanyola. A través d'aquest exemple diferencia entre les raons morals  —que són sempre legítimes— i les raons polítiques —que poden ser encertades, o equivocades com era el cas de Mena. I per extensió, com la dreta espanyola encara arrossega aquest dilema sense haver-ho assumit. En fi, l'article és un luxe de contingut i forma.

Sobre rinoceronts

«(...) El Rinoceronte, una obra de Ionesco en la que en el programa de mano (...) se advertía que al convertirse las ideologías en idolatrías, se perjudica siempre a la convivencia, pues "un rinoceronte no puede entenderse con aquel que no lo es, un sectario con aquel que no pertenece a su secta...".»

Apuntes de mudanza (Enrique  Vila-Matas)

El País 30/5/10

Neko Case

Un any més... i una de les cançons que més m'agraden de Neko Case: Hold on, hold on. És escoltar-la i, automàticament, em provoca un efecte vigoritzant; serà per la veu, per les guiterres, per la bateria contundent o per tot plegat.