Ahir vaig estar veient la pel·lícula d'Éric Rohmer: Le Rayon Vert (El Raig Verd). Feia cosa d’un any que l'havia vista per última vegada. Rohmer és un dels pocs directors, dels quals m’agrada tot el que han fet, fins i tot les pel·lícules menys reixides. Mai és banal i quan l’encerta és sublim.
Les seves pel·lícules explicades d’una manera simplista —tota la seva obra són com a variacions sobre un mateix tema— van d’escollir les actrius més maques de l'època i fer-les parlar de temes interessants. Són cants a la bellesa, a la exterior i a la interior, farcits d'un erotisme domèstic, sense artificis. La filmografia de Rohmer és una mena d'inventari de la bellesa juvenil francesa de la segona meitat del segle xx.
El seu cinema es caracteritza per una depurada posada en escena i una transparència en la concepció, que totes juntes defineixen un llenguatge cinematogràfic singular, subordinat sempre a una idea principal. I és aquesta conjunció entre idea i materialització que fa que sigui un gran director i alhora tan modern.
A títol de curiositat, aquesta pel·lícula neix d'una llegenda romàntica, procedent d’una novel·la de Jules Verne, amb el mateix títol, segons la qual la persona que veu el raig verd* no s'equivocarà mai en qüestions amoroses, ja que podrà veure amb claretat a l'interior del seu cor i al dels altres.
Les seves pel·lícules explicades d’una manera simplista —tota la seva obra són com a variacions sobre un mateix tema— van d’escollir les actrius més maques de l'època i fer-les parlar de temes interessants. Són cants a la bellesa, a la exterior i a la interior, farcits d'un erotisme domèstic, sense artificis. La filmografia de Rohmer és una mena d'inventari de la bellesa juvenil francesa de la segona meitat del segle xx.
El seu cinema es caracteritza per una depurada posada en escena i una transparència en la concepció, que totes juntes defineixen un llenguatge cinematogràfic singular, subordinat sempre a una idea principal. I és aquesta conjunció entre idea i materialització que fa que sigui un gran director i alhora tan modern.
A títol de curiositat, aquesta pel·lícula neix d'una llegenda romàntica, procedent d’una novel·la de Jules Verne, amb el mateix títol, segons la qual la persona que veu el raig verd* no s'equivocarà mai en qüestions amoroses, ja que podrà veure amb claretat a l'interior del seu cor i al dels altres.
*El raig verd és un fenomen òptic que es produeix a la posta de sol, en condicions molt específiques, i consisteix en què el sol en amagar-se per l’horitzó, l’últim raig que es veu és de color verd.
