2009/02/15

'El terror'

2009/02/15

El 19 de maig de 1845, els vaixells de l'armada britànica HMS Erebus i HMS Terror comandats per Sir John Franklin, un dels més coneguts exploradors britànics de tots els temps, salpaven amb l'objectiu de navegar el Pas del Nord-oest. Per terra, ja s'havia fet, però mancava fer-ho per mar. Mai més se'ls tornaria a veure amb vida. Els cent trenta-sis homes que componien les dues tripulacions van desaparèixer. Des d'aleshores, l'expedició de Franklin ha esdevingut un dels grans misteris de l'exploració àrtica.

A l'època, en un fet sense precedents, es van organitzar desenes d'expedicions per rescatar-los. Tot va ser inútil, no se'ls va trobar i encara es busquen indicis de què va succeir-hi. L'agost passat, sense anar més lluny, un diari publicava la notícia d'una expedició organitzada pel govern canadenc per trobar les despulles del mític explorador. Encara que, en aquesta última, s'amagen interessos espuris del Canadà per reclamar la sobirania dels territoris àrtics que es coneixen com les "Terres de Franklin".

Com ja s'ha dit, no se'n sap gran cosa. Tot i això, amb les poques restes trobades fins ara —ha estat de gran ajuda la nota, descoberta a l'illa del Rei Guilem, escrita pel capità Crozier— s'ha fet una reconstrucció d'allò que, possiblement, va succeir-hi: la mort de Franklin en 1847, els dos hiverns consecutius atrapats a la banquisa, els problemes amb el segellat defectuós de les llaunes de conserves, l'abandonament dels vaixells quan es van esgotar els aliments i el carbó, l'escorbut, els episodis de canibalisme, la disgregació de les tripulacions, els intents d'alguns supervivents d'arribar al riu Great Fish i remuntar-lo com a salvació...

I és amb aquest material i amb l'afegit d'un element fantàstic-ecològic, d'origen cinèfil —del gran Howard Hawks!—, barrejant fantasia i realitat que Dan Simmons construeix l'entretinguda novel·la: El terror. Un relat en què el capità Francis Rawdon Moira Crozier (foto), mític explorador polar britànic d'origen irlandès i capità del HMS Terror, és el fil conductor i un dels protagonistes principals. Vuit-centes pàgines plenes d'aventura, amb un final digne d'aquests personatges i de la condició humana: del millor i del pitjor. En fi, aventures polars de l'època en què encara quedaven regions als mapes en blanc, sense saber què hi havia i què s'hi trobaria, i on s'anava amb poc més que una muda extra de roba interior —literalment— per enfrontar-se als rigors del clima àrtic.

3 comentaris:

Lujo ha dit...
23 de febrer de 2009 a les 14:31

Hola, hola y Re hola...

Soy una gran seguidora tuya desde los inicios de este blog. Te felicito por todo el trabajo realizado, las aportaciones tan inteligentes, despiertas,.... algunas con un punto de ironía ;) ;) .... que llenan el buen hacer de este gran espacio que has creado.

¡¡Felicidades por tu esfuerzo y tesón!!. :)

Te animo en esta empresa que has comenzado...Eres un crack.

No sé si es correcto lo que hago o será un engorro para ti. Te cuento:


Recientemente me han dejado un premio llamado Meme. Lo he recogido en mi blog y dadas las normas creo que lo mereces (y muchos más).

(Te advierto que no es necesario que lo sigas....pero lee hasta el final) ;)

Las normas del Meme son:

Lo que debes hacer al recibir este premio:
1. Contar 7 cosas que no te gusten o manías.
2. Entregar el premio a 7 blogs/webs y avisarles dejándoles un mensaje en su página. (Se avisa que éstas no tienen ningún compromiso en caso de no querer seguir este premio; pero sí se les entrega como reconocimiento por su gran labor)


Es igual que no lo entregues a nadie o no lo sigas (¿¿ok??...sé que no lo vas a seguir)...Pero quería que lo tuvieras (puedes copiar la foto del premio para tenerlo sólo si lo deseas ...), y fuera un revulsivo para seguir con esta gran labor o todas las que decidas emprender.

Si vas a mi blog lo encontrarás:

http://blogdelujo.blogspot.com
/2009/02/premios-meme-me-toco.html (junta la dirección y lo encontrarás en el nevegador)

Un abrazo ;) y mil gracias por tu confianza.

Pd: Espero que con esa publicidad tengas muuuuchos más seguidores. Tu trabajo es fantástico!!
Es un honor conocerte.

Joan Carles ha dit...
24 de febrer de 2009 a les 11:33

Gracias por tu muy cariñoso comentario.

No deja de resultar paradójico que un blog dedicado a la “inutilidad”, a las cosas de las que no se espera ninguna recompensa mas allá del placer o del reto que suponen en sí mismas, reciba una mención.

Me considero más que premiado con que una persona "guerrera"(ánimo con tus trolls), con tu curiosidad —uno de los valores que considero más preciados— encuentre “algo de interés” en él de vez en cuando.

Lujo ha dit...
24 de febrer de 2009 a les 14:12

Re Hola Juan Carlos, :)

Tu blog es UNA PASADA...y estoy absolutamente convencida que quien visite este lindo lugar sacará mucha positividad.

Aquí he aprendido y estoy feliz de haberte descubierto.

Un abrazo enorme, de corazón.

Pd: No creo que mi Troll vuelva a hacer de las suyas. Lo tengo "acoquinao" ;) ;P

Publica un comentari a l'entrada