Buonanotte buonanotte
amore mio
buonanotte tra il telefono
e il cielo
ti ringrazio per avermi stupito
per avermi giurato che e' vero
il granturco nei campi e' maturo
ed ho tanto bisogno di te
la coperta e' gelata
e l'estate e' finita
buonanotte questa notte e' per te.
Buonanotte buonanotte fiorellino
Buonanotte tra le stelle
e la stanza
per sognarti devo averti vicino
e vicino non e' ancora abbastanza
ora un raggio di sole
si e' fermato
proprio sopra il mio biglietto
scaduto
tra i tuoi fiocchi di neve
e le tue foglie di te'
Buonanotte questa notte e' per te.
Buonanotte Buonanotte monetina
Buonanotte tra il mare
e la pioggia
la tristezza passera' domattina
e l'anello restera' sulla spiaggia
gli uccellini nel vento non
si fanno mai male
hanno ali piu' grandi di me
e dall'alba al tramonto
sono soli nel sole
Buonanotte
questa notte e' per te
questa notte e' per te
2008/06/25
'Buonanotte fiorellino'
2008/06/25
Des què vaig sentir aquesta petita joia de Francesco De Gregori per primer cop, farà una setmana, que no me la trec del cap. Em resulta impossible escoltar-la només una vegada...
2008/06/24
De viatge per La Clota
2008/06/24
 |
| © Viatge d'hivern |
Actualment, es troba subjecte a dos Plans de Millora Urbana, recentment aprovats, que modificaran el seu futur. El primer amb l'objectiu de conservar la part més singular, la que limita amb el carrer Lisboa. El segon, més discutible, que afegirà noves construccions plurifamiliars a la zona que limita amb l'avinguda de l'Estatut, a l'espai que ocupava una antiga bòbila, en un dels pocs solars buits que queden a Barcelona.
Esperem a veure els resultats i sobretot que el que afecta la zona contigua a l'avinguda de l'Estatut tingui l'encert, si més no, de crear una zona amb personalitat en un espai tan singular.
2008/06/18
'Le Rayon Vert'
2008/06/18
Ahir vaig estar veient la pel·lícula d'Éric Rohmer: Le Rayon Vert (El Raig Verd). Feia cosa d’un any que l'havia vista per última vegada. Rohmer és un dels pocs directors, dels quals m’agrada tot el que han fet, fins i tot les pel·lícules menys reixides. Mai és banal i quan l’encerta és sublim.
Les seves pel·lícules explicades d’una manera simplista —tota la seva obra són com a variacions sobre un mateix tema— van d’escollir les actrius més maques de l'època i fer-les parlar de temes interessants. Són cants a la bellesa, a la exterior i a la interior, farcits d'un erotisme domèstic, sense artificis. La filmografia de Rohmer és una mena d'inventari de la bellesa juvenil francesa de la segona meitat del segle xx.
El seu cinema es caracteritza per una depurada posada en escena i una transparència en la concepció, que totes juntes defineixen un llenguatge cinematogràfic singular, subordinat sempre a una idea principal. I és aquesta conjunció entre idea i materialització que fa que sigui un gran director i alhora tan modern.
A títol de curiositat, aquesta pel·lícula neix d'una llegenda romàntica, procedent d’una novel·la de Jules Verne, amb el mateix títol, segons la qual la persona que veu el raig verd* no s'equivocarà mai en qüestions amoroses, ja que podrà veure amb claretat a l'interior del seu cor i al dels altres.
Les seves pel·lícules explicades d’una manera simplista —tota la seva obra són com a variacions sobre un mateix tema— van d’escollir les actrius més maques de l'època i fer-les parlar de temes interessants. Són cants a la bellesa, a la exterior i a la interior, farcits d'un erotisme domèstic, sense artificis. La filmografia de Rohmer és una mena d'inventari de la bellesa juvenil francesa de la segona meitat del segle xx.
El seu cinema es caracteritza per una depurada posada en escena i una transparència en la concepció, que totes juntes defineixen un llenguatge cinematogràfic singular, subordinat sempre a una idea principal. I és aquesta conjunció entre idea i materialització que fa que sigui un gran director i alhora tan modern.
A títol de curiositat, aquesta pel·lícula neix d'una llegenda romàntica, procedent d’una novel·la de Jules Verne, amb el mateix títol, segons la qual la persona que veu el raig verd* no s'equivocarà mai en qüestions amoroses, ja que podrà veure amb claretat a l'interior del seu cor i al dels altres.
*El raig verd és un fenomen òptic que es produeix a la posta de sol, en condicions molt específiques, i consisteix en què el sol en amagar-se per l’horitzó, l’últim raig que es veu és de color verd.
2008/06/13
Extraterrestres
2008/06/13
No m'he pogut resistir, és fascinació el que sento per aquest vídeo. La prepotència, l'anar sobrat, la mirada condescendent... L'actitud és impagable: mastegant xiclet d'una manera despreocupada amb la rialleta "perdonavides". Ha de ser-ne genètic, sinó no és comprensible com es pot arribar a aquest grau de perfecció. Vés a saber si no serà una malaltia que no s'ha descobert encara...
El meus moments preferits són els de complicitat entre la Presidenta de la Comunitat de Madrid i l'individu amb la corbata verda. Es pot ser més "pijo"? No ho crec. Per cert, la meva teoria és que és un extraterrestre, cap ésser humà pot tenir tant de cabells. Ara m'estic enrecordant d'un altre bastant conegut, aficionat als idiomes i a posar els peus sobre la taula, que també ve del mateix planeta...
Si alguna vegada us pregunteu que és ser de dretes, perdó liberal, és això. És aquest comportament. Perquè ser de dretes o d'esquerres és una qüestió d'estètica, de la forma en què ens relacionem amb els altres. Des del respecte, d'igual a igual, com identifico a la gent, realment, d'esquerres o des de la tolerància displicent com és el tarannà de dretes, perdó liberal, que és caracteritza per deixar ben clar que s'està en possessió de la veritat i en menystenir la dels altres.
Són uns màrtirs. Han vingut a aquest món a haver de tolerar —no els queda més remei— una sèrie d'individus que s'entesten en viure segons les seves idees i a sobre, el que és més greu, a no aplaudir les seves accions. On anirem a parar, pensaran. S'estan guanyant el cel... i els diners, que és el que s'amaga darrere tot això.
El meus moments preferits són els de complicitat entre la Presidenta de la Comunitat de Madrid i l'individu amb la corbata verda. Es pot ser més "pijo"? No ho crec. Per cert, la meva teoria és que és un extraterrestre, cap ésser humà pot tenir tant de cabells. Ara m'estic enrecordant d'un altre bastant conegut, aficionat als idiomes i a posar els peus sobre la taula, que també ve del mateix planeta...
Si alguna vegada us pregunteu que és ser de dretes, perdó liberal, és això. És aquest comportament. Perquè ser de dretes o d'esquerres és una qüestió d'estètica, de la forma en què ens relacionem amb els altres. Des del respecte, d'igual a igual, com identifico a la gent, realment, d'esquerres o des de la tolerància displicent com és el tarannà de dretes, perdó liberal, que és caracteritza per deixar ben clar que s'està en possessió de la veritat i en menystenir la dels altres.
Són uns màrtirs. Han vingut a aquest món a haver de tolerar —no els queda més remei— una sèrie d'individus que s'entesten en viure segons les seves idees i a sobre, el que és més greu, a no aplaudir les seves accions. On anirem a parar, pensaran. S'estan guanyant el cel... i els diners, que és el que s'amaga darrere tot això.
2008/06/11
Viatge Uzbekistan-Kyrgyzstan. —2007—
2008/06/11
2008/06/10
Viatge Iran. —2006—
2008/06/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
